La guia
Introducció
Aquesta guia interactiva és la sistematització de diferents processos d’acompanyament tècnic a professionals d’equipaments juvenils que hem desenvolupat la Cooperativa Candela en el marc del Programa 3 Voltes de l’Agència Catalana de la Joventut.
Concretament, la guia, que consta de diversos elements interactius, té l’objectiu de dotar els i les professionals de joventut d’eines i de recursos per transformar els equipaments juvenils en clau feminista. Introduir aquesta perspectiva i la de la diversitat sexual i de gènere suposa revisar l’equipament a tots els nivells, tenint en compte les desigualtats estructurals entre homes i dones, el binarisme de gènere i la norma heterosexual. També ens compromet a eradicar qualsevol acte discriminatori masclista i LGBTI-fòbic, no només les violències més explícites i greus, de manera que implica tenir una mirada interseccional que inclogui els diferents eixos d’opressió que operen entrecreuats i que no poden separar-se: la classe social, la procedència, la religió, la diversitat funcional, entre d’altres. Ampliar la mirada de vegades us pot generar contradiccions i portar-vos a prioritzar un eix i no un altre, de manera que implicarà conseqüències a l’hora de prioritzar les necessitats detectades. En aquest sentit reconeixem els límits d’aquesta guia, que posa el focus en l’equitat de gènere i la diversitat sexual i de gènere i no tant en altres eixos.
A més, aquesta guia té una perspectiva comunitària, en la mesura que entén que l’equipament no és quelcom aïllat, sinó que forma part d’un entorn i d’un teixit social determinats. Així doncs, cal intervenir en el context, dialogant amb els diferents agents i enfortint les xarxes existents.
Per a una reflexió fonamentada a partir dels diferents àmbits d’anàlisi de l’equipament i eines per fer un diagnòstic, hem seleccionat aquests aspectes:
1. L’espai físic, l’estètica, les condicions ambientals i la distribució
2. La programació d’activitats i la comunicació
3. L’equip dinamitzador i les dinàmiques relacionals
Consideracions prèvies
Cada equipament és únic, que no hi ha un model a seguir ni receptes màgiques: Hi ha una gran diversitat d’equipaments pel que fa a la ubicació i les característiques socioeconòmiques i culturals del barri o poble, la mida de l’espai i les seves condicions estructurals, els recursos humans i econòmics de què disposa, les polítiques municipals de joventut i el suport polític (o la manca d’aquest suport) que hi ha. En definitiva, cal adaptar el nostre procés al context i les possibilitats i limitacions que tenim.
El context i l’entorn que envolta l’equipament, marcarà les seves característiques, com el tipus de públic jove que fa ús de l’espai o les seves necessitats i interessos.
Fer un procés de transformació requereix de temps i recursos; hores dedicades de l’equip, temps creatiu, temps per fer processos participatius i amb sentit; en definitiva, temps per pensar col·lectivament. Però també cal un pressupost per implementar canvis, ja sigui formant l’equip, amb hores de treball intern, fent obres i transformant l’espai, canviant l’estètica i el mobiliari, adquirint nous materials i recursos educatius o oferint noves activitats, entre d’altres. Tot això necessita recursos i, per aconseguir-los, cal suport polític.
D’altra banda, com que creiem que és important que la feina que feu a l’equipament tingui el reconeixement que es mereix, cal que estigueu representats als consells municipals, que us sumeu a espais de treball i coordinació, que aporteu propostes i que doneu valor a tota la feina que es fa en matèria de gènere des de joventut.
Com cal utilitzar aquesta guia?
Aquesta eina està pensada perquè cada equip el faci servir a la seva manera i en funció de les seves necessitats. Tot i que nosaltres proposem un ordre, us convidem a adaptar l’eina a la vostra realitat i que la feu servir de la manera que us resulti més útil pel que fa a l’ordre dels passos, la classificació dels àmbits i la profunditat del diagnòstic i el canvi.
Esquema del procés de transformació en 4 passos
FASE 1:
FES LA DIAGNOSI DE L’EQUIPAMENT EN CLAU DE GÈNERE
Aquesta guia se centra fonamentalment en el diagnòstic de l’equipament en clau de gènere, encara que un projecte impliqui més fases (diagnosi, disseny, implementació i avaluació). A vegades, els ritmes de treball ens obliguen a funcionar de manera reactiva o sempre prioritzant el que és urgent, i s’acaba deixant el que és important per a més endavant. En aquest sentit, el diagnòstic requereix temps, però és clau i determina tot el procés posterior. Si observem i analitzem amb deteniment el dia a dia de l’equipament, podrem dissenyar eines que s’adaptin realment al nostre context. Això no exclou la necessitat de personalitzar aquestes eines i repensar-les més d’una vegada, a mesura que anem rodant i depenent de com avanci tot plegat.
FASE 2:
FER UN PROCÉS PARTICIPATIU
És vital que en aquest camí de transformació els i les joves tinguin veu i participin en el procés per adonar-se de les desigualtats reals que hi ha a l’equipament. És probable que inicialment sorgeixin resistències al canvi, però també és una oportunitat per implicar-se i fer més propi l’espai. Així doncs, serà interessant portar una sèrie de propostes ja pensades des de l’equip dinamitzador per tenir un bon punt de partida, però també incloure propostes seves des de l’inici i treballar-ho conjuntament. Podeu consultar la Guia Jove en el seu apartat La mirada feminista i la participació. A l’apartat de propostes també trobareu idees genèriques de cara a transformar l’espai amb les ulleres liles posades
FASE 3:
FER UNA PRIORITZACIÓ I TROBAR SUPORT INSTITUCIONAL
Probablement sortiran moltíssimes propostes i idees, algunes més factibles que d’altres. S’ha de fer una priorització i temporalització (a curt, mitjà i llarg termini). Aquest calendari ha de ser realista perquè no esdevingui un motiu d’estrès i no desmotivi l’equip. Per tant, serà una relació entre l’ideal i les possibilitats reals. A més, com ja s’ha dit anteriorment, és el moment de demanar suport polític i econòmic. Això sempre serà més fàcil i efectiu si col·laboreu amb altres professionals i treballeu en xarxa.
FASE 4:
OBRIR L’EQUIPAMENT PER COMUNICAR ELS RESULTATS AL BARRI O POBLE
Els canvis seran reals i més profunds si els i les joves participen a l’hora d’implementar-los mitjançant un procés de reflexió, cohesió i creixement. Aquests canvis han de ser presentats i comunicats fora de les parets de l’equipament, ja que suposa un motiu d’orgull i reconeixement per a professionals i joves que ho han fet possible i un contagi d’energia feminista per a la resta del teixit del barri o poble. Això farà visible la transformació del municipi des de la gent jove i les polítiques de joventut.